Retraducció i el cànon rebel

El concepte de retraducció generalment pretén definir els límits de la tradició pròpia d’una cultura. Aquesta és probablement la raó de la recent florida d’investigacions dedicades a aquest camp. La retraducció permet tornar a veure com a indivisibles les grans cultures occidentals que els estudis postcolonials i altres tantes perspectives han examinat tan durament i n’han anat soscavant sistemàticament les velles fermeses. La contradicció que obre l’estudi de la retraducció és, per això, enorme. D’una banda, hi ha el desig de retornar al món dels mapes polítics en què els països estan representats amb colors diferents, homogeneïtzats per dins; però, de l’altra, les investigacions han anat teixint una xarxa de complicitats intel·lectuals que han permès examinar el que les cultures rara vegada s’atreveixen a observar, els fonaments que aguanten tot l’edifici. Parlar de les retraduccions és parlar de la manera com una cultura es cohesiona i, alhora, com construeix la seva relació amb les altres tradicions.

Ulisses de Joyce en català: les traduccions de Joan Francesc Vidal Jové, Joaquim Mallafrè i Carles Llorach-Freixes

Ulisses, de James Joyce, ha estat girat al català per Joan Francesc Vidal Jové (la seva traducció, enllestida el 1966, encara roman inèdita), per Joaquim Mallafrè (1981) i per Carles Llorach-Freixes (2018). A fi d’indicar les principals característiques de cada versió, exposem les condicions que en van determinar la tasca, apuntem el sentit dels paratextos en Vidal i en la retraducció de Llorach i, finalment, fem una anàlisi comparativa d’un passatge especialmentcompromès: l’escarni religiós de l’inici de la novel·la.

Goethe, J. W. Von. Ifigènia a Tàurida (traducció de Joan Maragall)

Goethe, J. W. VonIfigènia a Tàurida (traducció de Joan Maragall)Barcelona: Comanegra – Institut del Teatre, 2020, 140 p.ISBN 978-84-9803-932-0

Baudelaire en vers català: «Don Juan aux Enfers»

A partir del poema «Don Juan aux enfers», de caràcter narratiu, inclòs a Les Fleurs du Mal, de Charles Baudelaire, el text presenta una anàlisi de les qüestions traductives lligades al mite de Don Juan i als mitologemes que en deriven. El corpus de referència són tres versions catalanes, totes prosòdiques. La finalitat és, doncs, de trobar un mètode ràpid i eficaç d’anàlisi estilística comparada, prèvia en tot cas a la recerca crítica més fina. Alhora s’ofereix informació sobre els autors de les tres versions comparades: Emili Guanyabéns (1860-1941), Rossend Llates (1899-1973) i Xavier Benguerel (1905-1990), amb observacions sobre l’estil traductiu de cadascun.

Per a qui traduïm Ibsen avui?

En aquest article ens preguntem per a qui traduïm les obres de Henrik Ibsen avui per tal de reflexionar no només sobre la necessitat de retraduir els clàssics, sinó per a què, si és per consolidar unes nocions de clàssic i de cànon ja superades o per donar-li de nou la veu als escenaris perquè pugui tornar a commoure els espectadors i a inspirar directors i autors teatrals contemporanis. I sobretot com podem enfocar aquestes retraduccions per revestir-lo d’una universalitat renovada basada en la seva força i originalitat literària.

Manipularan Walter Benjamin. Una altra volta a les Tesis

L’article fa un repàs crític de la recepció de les Tesis de Benjamin a Catalunya a partir de diversos articles de la premsa cultural, a més d’uns quants textos d’especialistes sobre l’obra benjaminiana, tot coincidint amb la publicació recent de tres traduccions al català de l’opuscle «Sobre el concepte d’història», amb motiu del vuitantè aniversari de la mort del filòsof a Portbou.

traducción de culturemas en Iván Turguéniev: el método de análisis culturo-traductológico

En la primera parte del presente artículo se estudia la naturaleza de los denominados culturemas, entendidos como unidades semióticas cuyo referente es un elemento perteneciente a una cultura dada desconocido o sin equivalente exacto en otras culturas y que, por tanto, es percibido como una especificidad cultural. Igualmente, se analizan los criterios tanto para su clasificación por contenido referencial como para su clasificación por relevancia semiótica en una traducción. En la segunda parte se aplica el método culturo-traductológico para analizar culturemas presentes en la obra de Iván Turguéniev Rudin y la forma de transponerlos en las diferentes versiones al español existentes por parte de distintos traductores.

traducciones durmientes de la poesía de Cavafis . La última vida de Gustavo Durán

Las traducciones de la poesía de Cavafis a muchas lenguas, en muchos espacios literarios y en el espacio general de lo que a veces llamamos literatura universal, se prestan generosamente al estudio de la retraducción y de fenómenos y prácticas a ella asociados. Mención aparte y estudio, no solo por lo que respecta a las traducciones de la obra del poeta griego alejandrino, merecen las traducciones durmientes, las traducciones que por vicisitudes editoriales o de cualquier otra naturaleza no llegan a ver la luz. Un caso significativo es el de las traducciones al castellano de poemas de Cavafis debidas a Gustavo Durán, traducciones dormidas desde los años sesenta del siglo XX y ahora despiertas y accesibles gracias a su publicación en 2019 por Alejandro Duque Amusco.

Retraducció i el cànon rebel

El concepte de retraducció generalment pretén definir els límits de la tradició pròpia d’una cultura. Aquesta és probablement la raó de la recent florida d’investigacions dedicades a aquest camp. La retraducció permet tornar a veure com a indivisibles les grans cultures occidentals que els estudis postcolonials i altres tantes perspectives han examinat tan durament i n’han anat soscavant sistemàticament les velles fermeses. La contradicció que obre l’estudi de la retraducció és, per això, enorme. D’una banda, hi ha el desig de retornar al món dels mapes polítics en què els països estan representats amb colors diferents, homogeneïtzats per dins; però, de l’altra, les investigacions han anat teixint una xarxa de complicitats intel·lectuals que han permès examinar el que les cultures rara vegada s’atreveixen a observar, els fonaments que aguanten tot l’edifici. Parlar de les retraduccions és parlar de la manera com una cultura es cohesiona i, alhora, com construeix la seva relació amb les altres tradicions.

(re)traducció, un instrument poderós de projecció cultural

La retraducció al català de grans autors i obres clàssiques de la literatura universal com Homer, Faulkner, Whitman o Puixkin han contribuït els darrers anys a despertar l’interès dels mitjans de comunicació convencionals, crear nous públics lectors per a aquestes obres i enriquir el sistema cultural. Operacions editorials que, alhora, han servit per projectar debats i temes culturals i visibilitzar la figura del traductor.