Sobre els codis de l'entonació emocional convencional de les preguntes periodístiques a les entrevistes radiofòniques

En l'entrevista radiofònica, el periodista ha de ser hàbil en la utilització dels codis d'entonació emocional convencional perquè l'entrevistat se senti còmode amb les preguntes i pugui obtenir-ne la informació que considera d'interès per a la seva audiència. En aquest article, presentem els primers resultats de l'anàlisi de les preguntes periodístiques en el context discursiu de les entrevistes radiofòniques, tenint en compte els patrons entonatius associats a situacions comunicatives concretes i els elements discursius típics d'aquestes interrogatives periodístiques, perquè aquests dos aspectes ens permetran observar els codis culturals de l'entonació emocional convencional en aquesta transacció informativa.

Entonación enfática del español hablado por rusohablantes

En aquest article s'aporten els primers resultats de l'anàlisi de l'entonació emfàtica del castellà parlat per russos. Per fer l'estudi, vam gravar 15 hores de converses espontànies amb deu parlants natius de rus que tenien un nivell d'espanyol mitjà o avançat. De totes les gravacions, vam seleccionar 70 enunciats emfàtics amb una forta càrrega d'afectivitat. Per a l'anàlisi, vam utilitzar el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP) i els contorns obtinguts d'aquesta interllengua es van comparar amb els patrons emfàtics de l'espanyol peninsular. Els resultats obtinguts ens ofereixen la caracterització de l'entonació emfàtica dels russos quan parlen castellà.

La entonación de (des)cortesía en catalán

En el present treball presentem una descripció dels trets melòdics de (des)cortesia del català, a partir de l’anàlisi acústica i de la posterior validació perceptiva. Per realitzar l’estudi de la fase acústica, hem comptat amb el corpus de parla espontània elaborat per Font-Rotchés (2006), mentre que per a la fase perceptiva s’ha creat un corpus propi. El mètode utilitzat per fer l’anàlisi de les dades acústiques i dels tests perceptius és l’Anàlisi Melòdica de la Parla proposat per Cantero (2002). Els resultats reflecteixen que existeix un codi semiestable per a l’expressió de la (des)cortesia melòdica del català, però, al mateix temps, també mostren el caràcter ampli del fenomen, que sobrepassa els límits estrictes del codi idiomàtic, i permet la seva anàlisi interlingüística.

Prosodia emocional y conversación espontánea: bases para el establecimiento de un protocolo de identificación perceptiva

En aquest article, proposem un protocol metodològic que permet superar els problemes que presenta la identificació perceptiva de les emocions en la parla espontània. El treball que exposarem es divideix en dues parts. La primera inclou reflexions sobre els fenòmens emocionals, la font i la selecció d’exemples, la metodologia d’identificació d’emocions, i instruccions sobre les unitats conversacionals i prosòdiques que li serviran de base. La segona part avalua la guia d’observació que proposem examinant els resultats obtinguts per dos observadors en la seva anàlisi d’una conversa concreta. L’aplicació de l’estadístic kappa de Cohen a les estimacions realitzades pels dos observadors permeten considerar favorablement el seu ús com a eina d’identificació perceptiva de la prosòdia emocional.

Presentación

Presentació del vol. 16 (2020)

Rasgos melódicos de la emoción: estudio de un corpus conversacional

El present estudi descriu algunes peculiaritats melòdiques de la parla emocional a partir d’un corpus conversacional en el qual s'expressen diferents valors emotius. Com a punt de referència, partim de l'estrella de Plutchik (1980), amb vuit emocions bàsiques (alegria, confiança, por, sorpresa, tristesa, disgust, enuig i anticipació-interès), de les quals, donat el caràcter limitat del nostre corpus, només n’estudiarem cinc (alegria, tristesa, enuig, por i sorpresa), que són les que hi han aparegut. Les marques prosòdiques seleccionades, d'acord amb investigacions prèvies, són el contorn del patró melòdic, associat al tonema o a la inflexió final; el registre del contorn, és a dir, la seva mitjana de F0; la intensitat global de l'enunciat (mitjana d’intensitat al llarg de l'enunciat); i la velocitat de parla en l’enunciat (acte). A partir d'aquí s'ha fet una anàlisi acústica i es proposen algunes conclusions provisionals.

Anàlisi de la qualitat de la veu dels Mestres d'Educació Infantil i Primària

S'ha realitzat una anàlisi objectiva sobre el grau de salut vocal dels mestres d’educació infantil i primària que treballen en els centres públics de Catalunya. Les dades de l'estudi han estat analitzades i processades fent servir els paràmetres acústics de la qualitat vocal: Jitter, Schimmer i HNR. En conjunt, es detecta una clara presència de problemes de veu entre el col.lectiu docent (especialment, disfonia) que aconsella implantar una formació específica en els estudis de formació de mestres.

Caracterizació acústica de las vocals de l'espanyol parlat per xinesos

En aquest article presentem els resultats obtinguts en una investigació basada en la caracterització acústica de les vocals de la interllengua espanyol parlat per xinesos, amb l'objectiu de realitzar una descripció acústica de cada vocal i comprovar si hi ha diferències entre homes i dones, entre àtones i tòniques i comparar els resultats obtinguts amb els de l'espanyol i la interllengua. El corpus és de parla semiespontània i consta de 725 sons vocàlics produïts per 21 estudiants xinesos. S'ha comprovat que hi ha diferències significatives entre les vocals produïdes per homes i dones; i que no n’hi ha entre les vocals tòniques i les àtones, ni a l’F1 ni a l’F2, a excepció de l’F2 de la vocal anterior alta, [i]. En comparació amb els resultats d'altres autors, s'ha constatat que els valors mitjans de l’F1 de les cinc vocals analitzades són, en general, més alts, s’articulen amb més obertural bucal i més constricció de la laringe. Quant a l’F2, les diferències amb la parla controlada, la tendència és que els valors mitjans en les vocals posteriors produïdes per xinesos són més alts, és a dir, hi ha menys labialització i menys constricció linguovelar. Mentre que si els comparem amb la parla espontània, els valors mitjans de les anteriors són més elevats, hi ha menys labialització i menys constricció linguovelar.

La percepció de la parla i la parla dels infants

Els infants de 2-3 anys, encara no alfabetitzats, solen produir una parla que es considera que presenta característiques diferenciadores respecte del model adult que senten.S’han analitzat els factors que intervenen entre percepció i producció de la parla en interacció infant-mestra en una mostra de 617 paraules, per conèixer si els processos de simplificació fonològica establerts per a aquesta edat, són la causa de les “errades”, o més aviat són degudes a l’acomodació de l’infant al reproduir el model que percep.El resultat de l’anàlisi en correlació infants-mestres ha demostrat un alt grau de coincidència en les produccions dels dos i per tant es va concloure que les errades no van ser a causa d’un desenvolupament fonològic deficient, atès que eren infants amb capacitats cognitives i comunicatives adequades, sinó a processos de simplificació fonològica que responien a les característiques pròpies de la parla espontània.

L'entonació de les preguntes de l'espanyol parlat per xinesos

Aquest estudi té com a objectiu descriure els trets de l'entonació dels enunciats interrogatius absoluts de l'espanyol parlat per xinesos en parla espontània. Per a tal finalitat, s'ha establert un corpus de 82 enunciats emesos per cinc informants xinesos nadius que parlen espanyol. Després d'analitzar tots els enunciats amb el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP), s'ha trobat que dins del corpus només hi ha 16 enunciats (19,5%) que segueixen els patrons /+ interrogatius/ de l'espanyol peninsular, mentre que la majoría, un 80,5%, es caracteritzen per presentar melodies pròpies d’enunciats suspesos i, en menys casos, declaratius i emfàtics. A més, els resultats mostren que hi ha diferències entre els parlants del nord i del Sud de Xina quan parlen espanyol, la qual cosa indica que cal fer un estudi més complet en el futur per comprovar si és un fenomen significatiu.