D’Andersen a Carme Riera: una veu pròpia per a la sirena

La veu de la sirena (2015), de Carme Riera, adopta com a text de referència —o hipotext— el conte tradicional de «La sireneta», fixat per Hans Christian Andersen (1837). Aquest estudi caracteritza la relació dialèctica que estableixen sengles obres des del punt de vista de les teoritzacions de Gérard Genette (1982) sobre la hipertextualitat. Riera reconeix obertament el text d’Andersen com a referent alhora que en canvia el sistema de valors subjacent. S’apropia del conte cla ssic per a subvertir-lo i sotmetre’l així a una alteració ideolo gica interessada. El text resultant esdevé un títol original dins de l’àmplia trajectòria de l’escriptora mallorquina i projecta, així mateix, moltes de les constants de la seua literatura.

Els prefacis ficcionals en la narrativa de Carme Riera

Fictional prefaces in the narrative of Carme RieraCarme Riera is one of the canonical authors of Catalan contemporary narrative. Even though her work has been broadly studied, no scientific studies have been carried out on the meaning and importance of the prefaces in her literary work. Riera shows a high interest for this paratext, which uses for conferring a special meaning to her writing as well as for influencing the reader. On the basis of the Paratext Theory of Genette, explained in Seuils 1987, the present article provides detailed analysis of all fictional prefaces encompassed in the publications of the last forty years of this author 1975–2015. This study unravels the high importance of the fictional prefaces, not only in order to understand in depth the meaning of her writing, but also as a decisive tool to distinguish key aspects of the literary work of this Majorcan writer.

El paratext en la narrativa de Carme Riera: títols, dedicatòries i epígrafs

La paratextualitat ocupa un espai destacat en la construcció del sentit de les obres de Carme Riera. No obstant això, no hi ha actualment cap línia d’investigació que l’estudie en la seua transversalitat. A partir de les teoritzacions de Gérard Genette sobre el paratext, exposades a Seuils (1987), aquest article analitza tres de les categories paratextuals més representatives –títols, dedicatòries i epígrafs– presents a l’obra narrativa que Riera ha publicat al llarg de quaranta anys de trajectòria literària (1975-2015). L’enfocament adoptat permet apuntar les pautes funcionals més rellevants del paratext rierià i, de retruc, demostra el notable interès que té l’escriptora mallorquina per obtenir la màxima rendibilitat literària de l’aparell paratextual. En paral·lel, s’observa que el paratext no és sols una via de comprensió d’una obra particular, sinó també de tot l’univers literari, compacte i irreductible alhora, que dissenya Carme Riera.Paratexts play a prominent role in the construction of sense in the works of Carme Riera. However, there is no line of research aimed at studying its transversality. Based on the theoretical work by Gérard Genette on paratext, appeared in Seuils (1987), this article analyses three of the most representative paratextual categories: titles, dedications and epigraphs, all present in the work of Riera throughout her 40 years of literary career (1975-2015). This approach will allow us to emphasize the most relevant functional patterns in Riera’s paratext and, at the same time, will show the high interest by the Mallorcan writer to make use of paratexts as a literary tool. The article will ultimately show also that paratexts are not only a way of understanding a particular piece of work but also the whole literary universe designed by Carme Riera, compact and indomitable as it is.

Ese yo que yo no soy: autobiografemas en Tiempo de inocencia de Carme Riera

El propósito de este artículo es analizar tres autobiografemas que aparecen en las memorias de la infancia Tiempo de inocencia (2013) de la escritora mallorquina Carme Riera. El análisis de estas escenas textuales primitivas — sacadas como recuerdo del pasado personal del escritor y convertidas en unidades narrativas en el presente de la escritura— nos permitirá apreciar los recursos que el autor-narrador Carme Riera emplea en la construcción de la identidad de su personaje. El primer autobiografema en análisis es la (re)figuración de la escena del nacimiento y la fabulación del linaje. El segundo es la escena del libro y el aprendizaje de la lectura. El tercero y último autobiografema analizado hace referencia al cuerpo y al tema del erotismo.